Carcassonne és un joc clàssic que enguany compleix el seu 20è aniversari, l’èxit el deu a la senzillesa de regles i les bones sensacions que ofereix a canvi.
| Número de jugadors: | 2 a 5 jugadors |
| Temps de preparació o set up | 1 minut |
| Temps de joc: | 35 minuts |
| Edat: | A partir de 7 anys |
| Temàtica: | Edat Mitjana |
| Tipus de joc: | Eurogame |
| Mecànica de joc: | Col·locació de llosetes |
Objectiu de Carcassonne
L’objectiu de Carcassonne és aconseguir la quantitat més gran de punts col·locant de forma òptima els seguidors sobre les llosetes.
Resum de partida al Carcassonne
Una partida a Carcassonne comença amb una pila de llosetes cap per avall, 7 seguidors per a cada jugador i la lloseta inicial cap per amunt al mig de la taula.
La partida es desenvolupa en torns on cada jugador, en el seu torn, ha de fer una acció obligatòria i una d’opcional.
L’acció obligatòria és agafar una lloseta de la reserva i col·locar-la adjacent a alguna que ja s’hagi desplegat a la taula.
L’acció opcional consisteix a col·locar un seguidor de la seva reserva en algun punt de la lloseta que acaba de col·locar, en funció d’on posi el seguidor aquest es convertirà en un bandoler, un cavaller, un monjo o un pagès. Cada tipus puntua d’una forma diferent.
El Bandoler es col·loca sobre els camins i puntua, un cop el camí es tanca pels dos extrems, 1 punt per cada lloseta que formi el camí.
El Cavaller es col·loca sobre les ciutats i puntua, un cop la ciutat es tanca, 2 punts per cada lloseta que formi la ciutat. Si la lloseta té un dibuix d’un escut, aquesta puntua 2 punts extres.
El Monjo es col·loca sobre els monestirs i puntua, un cop s’ha encerclat el monestir de llosetes, 1 punt per cada lloseta que forma el monestir i els voltants.
El Pagès es col·loca tombat sobre un tros de camp, aquest puntua 3 punts per cadascuna de les ciutats completades amb les quals limiti.
Una de les restriccions a l’hora de realitzar l’acció de col·locar un seguidor és que no pot compartir ni camí, ciutat, monestir o prat amb cap altre seguidor.
Es pot donar el cas, per exemple, que dos camins amb dos bandolers de jugadors diferents, s’acabin unint, en aquests casos qui tingui més seguidors s’emportarà la puntuació sencera, en cas d’empat, tots dos puntuen per igual.
En els casos del bandoler, cavaller i monjo un cop s’han tancat els respectius camins, ciutats i monestirs es recupera el seguidor a la reserva del jugador on el pot tornar a utilitzar sigui en el mateix torn, o en posteriors. En canvi, el pagès, queda tombat fins al final de la partida, on es procedirà al recompte dels seus punts.
La partida finalitza quan es col·loca l’última lloseta de la reserva, moment en què es procedirà a puntuar tant els pagesos com aquells bandolers, cavallers o monjos que no hagin pogut tancar el seu camí, ciutat o monestir. En el cas del cavaller els punts per cada lloseta que formi part de la ciutat passen de 2 a 1 punt.
El jugador que hagi fet més punts, haurà guanyat la partida.
Detalls sobre el joc Carcassonne
Carcassonne és un joc que funciona bé a qualsevol nombre de jugadors, ja que les accions en el torn són poques i les rondes es desenvolupen de forma àgil.
Un consell que donem per tal de reduir el temps del torn és que els jugadors robin la següent lloseta després del seu torn i no just abans, d’aquesta forma s’aconsegueix disposar del temps dels torns dels altres jugador per buscar l’emplaçament òptim per la nostra lloseta. Aquest detall fa que el joc encara sigui més àgil.
En la versió de Devir, el joc també inclou dues petites ampliacions, “El riu” i “L’abat”. Aquestes ampliacions que es poden jugar juntes o per separat amplien una mica les opcions del joc, però sense que perdi la seva essència. Mentre que “El riu” obre el ventall de possibilitats l’inici de la partida amb una sèrie de llosetes especials, “L’abat” ofereix un seguidor més que funciona semblant a un monjo però amb algun detall diferent.
L’apunt de Somdejocs
Carcassonne és un clàssic que enguany compleix el seu 20è aniversari. És un dels tres jocs que més es recomanen per començar en aquesta afició junt amb el Catan i l’Aventureros al tren.
El seu èxit és degut principalment a la seva simplicitat de regles, la vistositat del joc desplegat a taula i la progressió dels jugadors a mesura que acumulen partides.
Aquesta progressió consisteix que d’inici els jugadors novells tendeixen a fer la seva partida sense buscar la interferència amb la resta de jugadors. Un cop ja s’han jugat diverses partides i s’han interioritzat les regles i els tipus de llosetes resulten familiars comença una segona etapa on, a part de buscar els teus punts, també s’intenta que la resta de jugadors no en facin tants, ja sigui sumant-te a les seves construccions o bé col·locant llosetes que interfereixin en els seus plans.
Un altre aspecte interessant del joc és la gestió dels seguidors, un error de principiant és quedar-se sense seguidors de la reserva a mitja partida, això ens impedirà aprofitar oportunitats per fer punts fins que aconseguim recuperar algun seguidor, d’altra banda, posar-ne pocs peca del mateix mal, en aquest joc, l’equilibri és la clau.
En qualsevol cas, el moment més satisfactori que produeix el joc és cada vegada que, en agafar una lloseta de la reserva, aquesta serveix per completar un camí, ciutat o monestir on s’hi tingui un seguidor, fent així una pila de punts i recuperant el seguidor.
