El Tzolk’in El Calendario Maya és un joc de taula de gestió de recursos i col.locació de treballadors editat per Devir. Tzolkin s’inspira en el funcionament del calendari maia representat en el joc mitjançant una sèrie d’engranatges que haurem d’explotar i anar movent per acontentar als déus i que aquests ens recompensin.
Número de jugadors: | 2 a 4 jugadors |
Temps de preparació o set up | 10 minut |
Temps de joc: | 90 minuts |
Edat: | A partir de 14 anys |
Temàtica: | Maia |
Tipus de joc: | Gestió de recursos |
Mecànica principal: | Col·locació de treballadors |
Objectiu del joc Tzolkin
Hem d’acontentar als déus maies per aconseguir el màxim de punts possibles. Per fer-ho, podem construir monuments, edificis o portar calaveres de vidre a la mítica ciutat Chichén Itzá. Quan la roda principal hagi donat una volta sencera, la partida s’acaba.
Resum de partida
Els engranatges situats al centre del tauler marquen el ritme de la partida al Tzolkin. L’engranatge principal de 26 dents es connecta a 5 rodes dentades més petites que representen nuclis de població on es va desenvolupar la civilització maia: Palenque, Uxmal, Tikal, Yaxchilán i Chichén Itzá.
Els jugadors representen tribus maies i tenim l’oportunitat de beneficiar-nos de diferents accions de cada engranatge. Cada jugador aprofita el seu torn o bé per posar treballadors amb el cost que suposa o bé treure’ls per poder executar l’acció que cada dent de la roda et permet fer.
Un cop tots els jugadors hagin completat el seu torn, la roda principal avança una dent, que representa un dia del calendari. Tots els treballadors destinats a les dents de les rodes, avancen també una posició fent que les accions que puguin fer ara, siguin completament diferents.
Les accions del tauler et permeten produir aliment (el blat de moro és el recurs bàsic del joc, ja que alimenta a la teva població de treballadors i a més es fa servir de moneda de canvi), extreure recursos, construir edificis i desenvolupar tecnologies.
Algunes accions fan alegrar o enfadar els deus, i això es representa la posició en cada un dels 3 temples que veneren als déus Quetzalcóatl, Kukulcán i Chaac, qui tingui les millors posicions rebrà més punts.
Els deus concedeixen punts a mitja partida i al final de la partida segons la classificació a cada un dels temples, però com hem comentat també es pot aconseguir punts mitjançant construccions d’edificis o monuments i col·locant calaveres de cristall a Chichén Itzá.
Detalls sobre el joc de taula Tzolkin
El Tzolkin és un joc de taula completíssim i llarg per gaudir-ne una tarda. El mecanisme basat en rodes és molt xulo i divertit.
S’ha de dir que el joc és molt diferent si es juga en 4 persones o en menys. De fet podríem considerar que és un altre joc gairebé.
Encara que no sigui objecte d’aquesta entrada ser un manual del joc, haurem d’aprofundir en com es col·loquen els treballadors per tal d’entendre aquest detall:
Cada engranatge té diverses posicions que comencen el 0 i van avançant 1, 2,3, etc. Cada número representa el cost en blat de moro si diposites un treballador en aquella posició. Però a més a més de tenir els recursos necessaris, has de tenir totes les caselles prèvies ocupades. És a dir, tu no pots dipositar un treballador en la posició 3 d’una roda en el teu torn si no tens els recursos i a més a més les posicions 0,1,2 estan ocupades per un treballador de qualsevol jugador.
En una partida a 4 jugadors, tots els treballadors tendiran a ocupar les primeres posicions, en canvi en menys jugadors es distribueixen de forma aleatòria tots els treballadors dels jugadors que no juguen pels engranatges i allà romandran fixes tota la partida.
L’apunt de Somdejocs
El tzolkin és un joc molt complet dels anomenats europeus (Eurogame) de gestió de recursos i de col·locació de treballadors. La corba d’aprenentatge no és ràpida, necessites un parell de partides, com a mínim, per poder copsar la dimensió del que es pot fer.
Bàsicament, per què t’has d’habituar i conèixer les accions de les rodes, és bàsic per poder dominar el joc. Són fàcils d’aprendre, però sempre hi ha un parell que són més difícil de recordar especialment. Recomanem que cada jugador tingui una mini guia de què fa cada casella, és bàsic per fer la partida àgil, especialment les primeres vegades.
Ara bé, el retorn en satisfacció de joc és molt inmens. Considerem que és un joc molt rodó per què la col·locació de treballadors té un cost exponencial (més treballadors que col·loquis alhora i a posicions més avançades a les rodes, més hauràs de pagar) i a més a més en 4 moments del joc hauràs d’alimentar als teus treballadors amb blat de moro amb un cost molt en ira dels déus (punts de victòria) si no ho tens planejat. Tot i que es pot mitigar amb uns edificis concrets que pots construir.
Hi ha poca interacció entre els jugadors, però pots fer la punyeta en la col·locació dels treballadors sabent els recursos que tenen els altres i les accions que necessitaran.